martes, 17 de junio de 2008

P de Proserpina

Aquest és un treball de classe, que venia a continuació d'un altre treball d'Il.lustració científica en el qual haviem d'explicar el sistema de reproducció d'una planta, que en el meu cas es tractava d'una magrana per elecció pròpia. Aquest segon treball consistia en fer una personificació d'aquesta planta. Sobretot no volia fer alguna cosa a la Diney, ni que allò semblés un episodi del fruitis. Així, que com que acabava de fer la sèrie de les metamorfosis, vaig decidir de basar-me en el mite de Proserpina.
El mite explica com Proserpina, que no es deia encara així, sinó Koré que vol dir verge, és raptada per Plutó (que simbòlicament i en astrologia representa els impulsos sexuals) i se l'endú al seu regne del inferns. La mare de la noia, Ceres, deesa de la terra, reclama que li tornin la filla. Però el cas es que la jove, no tan a disgust amb el seu amant, havia menjat d'una magrana a l'infern, la qual cosa no li permetia marxar del submón. Al final s'arriba a una solució de compromís: mig any el passa amb la mare i mig any amb el seu nou marit, per això els mesos que passa amb la deesa Terra tot floreix, i els mesos que passa a l'infern són els de tardor i hivern, on tot es marceix.
A mí en realitat, el que m'interessava d'això és que Koré deixa d'anomenar-se Verge per dir-se desde la boda amb Plutó Proserpina. Associant el color vermell del suc de la magrana amb la sang menstrual i la ruptura de l'himen, el mite parla de la pèrdua de la virginitat, i l'allunyament de la llar materna. Vaig decidir fer-ne una versió irònica, una mica en la línia del surrealisme pop de Mark Ryden, però crec que tenia present el quadre de Munch la pubertat.
La personificació visual de la fruita es trobava sobretot al cabell, i la corona de la magrana em permetia coronar-la reina dels inferns.

4 comentarios:

I dijo...

Excelente ideia , a de partilhares connosco os teus trabalhos , com a explicação do que está subjacente a cada um.O teu blog já está nos meus "favoritos".Um beijinho!

sublibrarian of the year dijo...

Qué te voy a decir Dani, tío ¡Que me encantan tus dibujos! Todos. De los siniestros a los anatómicos, de las ilustraciones a los retratos: todos.

Nada, que soy FAN.

Besos

J

Dani III dijo...

Ya conocía la ilustración de verla colgada por la llotja, pero toda la historia no, y me has dejado "acollonido" como diria el Magic Andreu.

Cada día me molas más, artística y heterosexualmente hablando, claro.

Por cierto, bienvenido al Blogspot!

Kırmızı Şapka dijo...

Hi! even i don't understand the words on your blog, if someone knew thhe way of thinking in a visual system, then it's possible to understand the illustrations. İ liked very much your style. If you take a look to my blog, probablu you don'nt understand my words, not in english too.

best wishes...

Elif.