vacía

La sirenita consigue que el príncipe la acoja en su casa. Ella baila tan bien i él le toma tal cariño que hasta permite que ella duerma delante de la puerta. La sirenita se siente vacía y se refugia en los sueños que tampoco parecen ser muy agradables.

Somnis

Aquest és un treball per a la classe de figures retòriques. Es tractava de fer una imatge doble on les dues figures quedessin integrades tan a nivell plàstic com conceptual. Per fer-la em vaig inspirar en un disc de Jerôme Minière, un disc en conjunt un pèl aburrit, però amb un títol molt maco: La nuit éclaire le jour qui suite (la nit aclareix el dia al qual segueix).
Per mi la nit, el subconscient i el somnis equivalien, així que vaig fer que en el negatiu de la figura adormida, en la silueta que dibuixen els seus cabells aparegués el seu propi subconscient parlant-li a cau d'orella, identificat amb la nit gràcies a l'estampat celeste dels llençols on dorm.
El que trobo interessant és que no sé si per la llum o per la indefensió de la figura adormida la imatge em va quedar una mica extranya, una mica gòtica i amenaçant, i no acaba de caure en una estètica massa esotèrica o new-wave.