lunes, 22 de septiembre de 2008

El grupo

Aquí está otra ilustración de mi proyecto de La Sirenita de Andersen, aunque podéis apreciar que el porte del príncipe es bastante menos gallardo que en el cuento, y nada que ver con la versión Disney. En mi versión, que pasa en los años cuarenta, el príncipe se ha convertido en un contrabandista nada heroico.

domingo, 31 de agosto de 2008

domingo, 24 de agosto de 2008

Rutina

Ilustración para un artículo sobre la tristeza de las madres cuando sus hijos de van de casa

sábado, 16 de agosto de 2008

desapego

Ésta es la segunda ilustración de mi proyecto sobre la sirenita. El fondo marino está contaminado, y el color del petróleo ha teñido el pelo de la sirena. Entre los escombros que los barcos lanzan al mar, ella encuentra un apuesto maniquí desmembrado en el que proyecta sus ensueños románticos. En el clásico de Ándersen la sirena encuentra una escultura de mármol blanco, pero creo que puedo permitirme la licencia. Obsérvese que en la ilustración la sirena es un ser andrógino, "ni carne ni pescado", con el pelo largo pero sin pechos de mujer.

miércoles, 13 de agosto de 2008

navegando

Aquí está la imagen que abre mi proyecto sobre la sirenita de Andersen. Un banco de peces se dirige a las profundidades del mar hacia un petrolero hundido, de dónde salen unos "hilillos de plastilina". De entre la multitud de peces emergen unas manos, éso y una cola de un color diferente insinúan la presencia de la sirena. El petrolero es en este caso el palacio del rey de los mares.

domingo, 10 de agosto de 2008

el ataque de las mariposas

De vuelta de Hungría antes de lo previsto, tuve tiempo de entregar los dos trabajos que se me pedían para la beca, y que deben estar ahora colgados en alguna parte del museo de arte moderno de Debrecen. Éste es el dibujo preparatorio para una acuarela que les dejé, la acuarela más grande que he hecho jamás, medía un metro por setenta más o menos. Aunque en realidad este dibujo lo concebí como obra acabada, y es que estoy echando de menos el dibujo por el dibujo, quiero decir los trabajos en grafito trabajados con delicadeza en sus degradados sin intención de servir de dibujo preparatorio para nada.
En la acuarela final cambié las mariposas por polillas, que vienen a ser su alter ego oscuro, algo así como el lobo lo es del perro. El hecho de trabajar la acuarela en gran formato y con pincel grueso me dio la sensación, y en cierta manera los resultados, del trabajo al fresco. A ver si me mandan alguna fotito de la susodicha acuarela, que me fui sin hacerla, y la cuelgo aquí.

domingo, 20 de julio de 2008

Calendario



Hola a todos, me voy de vacaciones. Me voy a Hungría a un taller de tres semanas dónde trabajaremos sobre el tema de los animales que hablan, dentro de un programa de la unión europea llamado Animaliter. Se trata de una colonia de artistas, no específicamente de ilustradores, pero este año está bastante enfocado hacia este terreno. Su página web es http://www.dnmart.hu. De momento os dejo esta ilustración que hize para un calendario.

miércoles, 9 de julio de 2008

Angelito de la guarda


Esta página la publicaron en la revista Trauma. Siempre me habían fascinado los cuadritos para niños que representaban al ángel de la guarda. A mis ojos eran una presencia espectral, ominosa y expectante, de la que no te podías escapar, siempre observando. A partir de aquí creé esta página de una niña esquizofrénica que tiene en su muñeca su doppelgänger, el lado oscuro en el que proyecta todo lo que tiene reprimido. Finalmente acaba dominando la muñeca, y la única salida que encuentra la niña para romper el cordón umbilical que las une es recurrir al ángel de la guarda, transfigurado en ángel de la muerte.

jueves, 3 de julio de 2008

A de amnesia

Este era un trabajo de la clase de técnicas, teníamos que hacer algo de Gouache con degradados. En esa época había descubierto a Gorey (gracias Jimmy), creo que en esta ilustración se nota, y sus abecedarios absurdos, como para niños, pero con temas bastante negros. Pensé que sería interesante hacer un abecedario con desórdenes mentales, pero por el momento me he quedado en la A (de Amnesia)

jueves, 26 de junio de 2008

paralelismo

Éste es un trabajo para la clase de figuras retóricas, y aunque tenía que tratarse de una sinonimia (que al final me la aceptaron cogida con pinzas, argumentando que los elementos son sinónimos por haber sido totalmente absorbidos por la decoración) yo diría que se trata más bien de una comparación o un paralelismo. Me pareció divertido comparar a la mujer con su perro y con un pastel. Se puede leer en clave crítica, satírica, humorística... a gusto de cada uno.

sábado, 21 de junio de 2008

beso

Aquí va una acuarelita que tendrá ya unos cuatro años, pero le sigo teniendo un cariño especial. Estaba yo trabajando como informador de sala en el centro de arte santa mónica, un trabajo bastante relajado y aburrido dada la baja afluencia de público del susodicho lugar. Pero gracias a esto no hacia falta que estuviéramos de pie todo el rato y nos pusieron una mesa y una silla, así que me pasaba las tardes dibujando. Y fue con este dibujo que encontré un estilo en el que me sentia cómodo y del que estaba algo satisfecho. Me pareció que abría un camino en el que aún sigo.
Por cierto, lo pinté ya en casa porque pintar en el centro de arte no nos dejaban a los azafatos.

miércoles, 18 de junio de 2008

Somnis

Aquest és un treball per a la classe de figures retòriques. Es tractava de fer una imatge doble on les dues figures quedessin integrades tan a nivell plàstic com conceptual. Per fer-la em vaig inspirar en un disc de Jerôme Minière, un disc en conjunt un pèl aburrit, però amb un títol molt maco: La nuit éclaire le jour qui suite (la nit aclareix el dia al qual segueix).
Per mi la nit, el subconscient i el somnis equivalien, així que vaig fer que en el negatiu de la figura adormida, en la silueta que dibuixen els seus cabells aparegués el seu propi subconscient parlant-li a cau d'orella, identificat amb la nit gràcies a l'estampat celeste dels llençols on dorm.
El que trobo interessant és que no sé si per la llum o per la indefensió de la figura adormida la imatge em va quedar una mica extranya, una mica gòtica i amenaçant, i no acaba de caure en una estètica massa esotèrica o new-wave.

martes, 17 de junio de 2008

P de Proserpina

Aquest és un treball de classe, que venia a continuació d'un altre treball d'Il.lustració científica en el qual haviem d'explicar el sistema de reproducció d'una planta, que en el meu cas es tractava d'una magrana per elecció pròpia. Aquest segon treball consistia en fer una personificació d'aquesta planta. Sobretot no volia fer alguna cosa a la Diney, ni que allò semblés un episodi del fruitis. Així, que com que acabava de fer la sèrie de les metamorfosis, vaig decidir de basar-me en el mite de Proserpina.
El mite explica com Proserpina, que no es deia encara així, sinó Koré que vol dir verge, és raptada per Plutó (que simbòlicament i en astrologia representa els impulsos sexuals) i se l'endú al seu regne del inferns. La mare de la noia, Ceres, deesa de la terra, reclama que li tornin la filla. Però el cas es que la jove, no tan a disgust amb el seu amant, havia menjat d'una magrana a l'infern, la qual cosa no li permetia marxar del submón. Al final s'arriba a una solució de compromís: mig any el passa amb la mare i mig any amb el seu nou marit, per això els mesos que passa amb la deesa Terra tot floreix, i els mesos que passa a l'infern són els de tardor i hivern, on tot es marceix.
A mí en realitat, el que m'interessava d'això és que Koré deixa d'anomenar-se Verge per dir-se desde la boda amb Plutó Proserpina. Associant el color vermell del suc de la magrana amb la sang menstrual i la ruptura de l'himen, el mite parla de la pèrdua de la virginitat, i l'allunyament de la llar materna. Vaig decidir fer-ne una versió irònica, una mica en la línia del surrealisme pop de Mark Ryden, però crec que tenia present el quadre de Munch la pubertat.
La personificació visual de la fruita es trobava sobretot al cabell, i la corona de la magrana em permetia coronar-la reina dels inferns.

lunes, 16 de junio de 2008

Metamorfosi




Fa poc que vam acabar l'exposició Metamorfosi a la Galeria Tusset de Barcelona, basada en el llibre d'Ovidi. Aqui us mostro algunes de les obres de la sèrie.
La idea havia sorgit quan tenia intenció de començar a estudiar il.lustració, i la il.lustració tal com jo l'entenia no era tan diferent de la pintura, doncs gran part de la pintura occidental no era altra cosa sinó il.lustració de textos. Llavors vaig decidir explorar els límits entre les dues disciplines: vaig agafar les Metamorfosis d'Ovidi perque era un text que havia donat peu a infinitud d'obres clàssiques, i vaig col.locar el text que il.lustraven com a fons en el llatí original. D'aquesta manera s'invertia la supeditació de la imatge a la text, convertint el text en un acompanyament de la imatge. El text es valorava pel seu arabesc, la seva forma.
Volia confrontar tres models de representació: el convencional de l'escriptura, el mental del dibuix, deixant zones sense treballar, i el sensual del color. Per trobar aquest contrast vaig tenir present la pintura manierista de la toscana, on un dibuix molt preciosista i un color molt saturat semblen lluitar entre sí per la preeminència.
A més, el fet de ser un tema tan tractat en la història de l'art, permetia pensar sobre com canvien els codis de representació en cada època.

domingo, 15 de junio de 2008

Caminamos sobre nubes de electrones





Aquests dibuixos formen part del llibre d'artista que vaig fer juntament amb la Montse Moliner i que ens va editar la Nau Côclea de Camallera. En principi ens vam plantejar fer un treball sobre aquest municipi de l'Empordà, buscant mostrar un costat fosc i ocult d'un paisatge que normalment s'entén com a clar i lluminós. Per treballar amb major llibertat vam decidir partir el llibre en dos, i fer dues portades. Una de les primeres idees que ens van venir al cap va ser treballar sobre les línies d'alta tensió que creuen els camps, com productors d'una energia invisible, que imperceptiblement modifica l'entorn. Segurament això ens va interessar perque la futura MAT, la línia de molt alta tensió, ha de creuar el poble.
Jo vaig decidir fer una història de naixement-multiplicació-dissolució i ressurrecció d'una nina. No es tracta realment d'una narració, hi ha una gran relaxació dels nexes narratius amb la qual cosa es volia deixar gran part del significat en mans de la imaginació de l'espectador. Aquesta història venia contrapuntejada per cites de textes clàssics sobre alquímia, ja de per sí plens de suggerència i hermetisme. Es creava un paral.lelisme entre l'electricitat i la divinitat com dues forces creadores i destructores, i explorava els límits entre allò natural i allò artificial, personificats en la figura de la nina que pren vida.