domingo, 15 de junio de 2008

Caminamos sobre nubes de electrones





Aquests dibuixos formen part del llibre d'artista que vaig fer juntament amb la Montse Moliner i que ens va editar la Nau Côclea de Camallera. En principi ens vam plantejar fer un treball sobre aquest municipi de l'Empordà, buscant mostrar un costat fosc i ocult d'un paisatge que normalment s'entén com a clar i lluminós. Per treballar amb major llibertat vam decidir partir el llibre en dos, i fer dues portades. Una de les primeres idees que ens van venir al cap va ser treballar sobre les línies d'alta tensió que creuen els camps, com productors d'una energia invisible, que imperceptiblement modifica l'entorn. Segurament això ens va interessar perque la futura MAT, la línia de molt alta tensió, ha de creuar el poble.
Jo vaig decidir fer una història de naixement-multiplicació-dissolució i ressurrecció d'una nina. No es tracta realment d'una narració, hi ha una gran relaxació dels nexes narratius amb la qual cosa es volia deixar gran part del significat en mans de la imaginació de l'espectador. Aquesta història venia contrapuntejada per cites de textes clàssics sobre alquímia, ja de per sí plens de suggerència i hermetisme. Es creava un paral.lelisme entre l'electricitat i la divinitat com dues forces creadores i destructores, i explorava els límits entre allò natural i allò artificial, personificats en la figura de la nina que pren vida.

Les sabates vermelles




Aquestes són diverses il.lustracions que vaig fer basant-me en les sabatilles vermelles d'Andersen, un autor que contràriament a la idea que molts cops es té, presenta un costat fosc que m'interessava molt. En aquest conte concretament la protagonista és arrossegada per les seves sabatilles de ball en una dança frenètica fins que la nena suplica que li tallin els peus. Hi vaig trobar aquí una component d'irracionalitat, d'èxtasi que veig que surt freqüentment en les meves imatges.
Són treballs de classe, així que teníem unes imposicions per part del professor, com és la tècnica a utilitzar. Aquesta havia de ser l'oli, però com que a mi realment m'interessava fer aquarel.la vaig usar l'oli molt diluït, així que us podeu imaginar els marejos que agafava d'esnifar aiguarràs.

Benvinguts

Avui m'he decidit a engegar aquest bloc sobre il.lustració. En principi hi posaré les meves coses però també coses que m'agraden. I sobretot m'agradaria rebre els vostres comentaris.